El Barón Rampante
29/04/2007. 21:04Avui he acabat de llegir El Barón Rampante, de l’escriptor italià Italo Calvino, qui va acabar aquesta novel·la l’any 1957, quan tenia trenta-tres anys complits. He dit novel·la però podria haver dit conte o fàbula, en qualsevol cas una deliciosa història, una obra mestra que hauria de ser de lectura obligada a totes les escoles d’aquest món.
L’argument d’aquest llibre gira entorn la vida de Cosimo Piovasco di Rondó, hereu de la baronia de Rondó, qui als dotze anys, després d’una discussió amb els seus pare que vol obligar-lo a menjar caragols, pren la decisió irrevocable d’enfilar-se als arbres per no tornar-ne a baixar. El fet succeeix a Ombrosa, localitat que hem d’ubicar a la República de Gènova de finals del segle XVIII, quan les mans de l’home encara no han fet malbé els frondosos boscos de la Liguria i que permetran que Cosimo tengui una vida molt intensa sempre dalt dels arbres.
Al llarg del llibre es veu que aquesta rebeldia inicial de Cosimo va molt més enllà, esdevenint la simbolització d’uns ideals que costa molt conservar però que Cosimo portarà fins a les seves darreres conseqüencies per la necessitat de ser ell mateix. Molts dels fets que succeeixen en el llibre es contextualitzen en els fets revolucionaris de finals del segle XVIII, on Cosimo sempre adopta una actitud en favor de l’interès general.
Les moltes aventures en les que es veu involucrat el protagonista, gairebé sempre relatades en tercera persona per el seu germà Biaggio, no eclipsen la tendre història d’amor que viu Cosimo amb Viola Ondariva, que s’inicia com a amor platònic en la infantesa i que, en part, també és responsable de l’actitud de Cosimo, ja que la seva decisió es veu reafirmada quan li diu a Viola que mai més baixarà dels arbres. Aquesta orgullosa actitud és la responsable que anys després aquest amor platònic es materialitzi com un amor ple i de màxima intensitat, encara que finalment és també l’orgull el responsable de la seva pròpia destrucció.
En referència a la història d’amor entre Cosimo i Viola, el cantautor canari Pedro Guerra va escriure aquesta preciosa cançó, El Reencuentro de Viola y el Barón, tan commovedora que després d’haver llegit el llibre fa que se me posin els pèls de punta d’emoció cada vegada que l’escolt.
