ESCOLIUM

Avui he parlat amb ma mare. M’ha dit que ha arribat una carta certificada per a mi… Tenc el pressentiment que potser hauré de fer una visita obligada a Palma d’aquí a poc…

A Mallorca és tradició que, per Setmana Santa, i especialment el Dia de Pasqua, se mengin panades i robiols.

Hi ha panades de carn, de pesols, de carn amb pesols, de carn amb pesols i sobrassada, amb la pasta dolça…

Els robiols són una postra. Són dolços i estan farcits, normalment, de confitura, de cabell d’àngel, de brossat o de crema.

Ahir en Miquelet ens va dur tant panades com robiols fets seus, i van ser boníssims. Per cert, la seva recepte de robiols fets amb gnutella, no es gaire tradicional però és impressionant!

Verdegen encara aquells camps
i duren aquelles arbredes
i damunt del mateix atzur
es retallen les meves muntanyes.

Allí les pedres invoquen sempre
la pluja difícil, la pluja blava
que ve de tu, carena clara,
serra, plaer, claror meva!

Sóc avar de la llum que em resta dins els ulls
i que em fa tremolar quan et recordo!

Ara els jardins hi són com músiques
i em torben, em fatiguen com en un tedi lent.

El cor de la tardor ja s’hi marceix
concertat amb fumeres delicades.

I les herbes es cremen a turons
de cacera, entre somnis de setembre
i boires entintades de capvespre.

Tota la meva vida es lliga a tu,
com en la nit les flames a la fosca.

A Mallorca, durant la Guerra Civil.
Bartomeu Rosselló-Pòrcel

Me n’he duït un bon disgust.

Havia preparat un post per al blog durant el matí d’ahir, un conte força llarg que tenia al cap des de feia dies, i justament Llei de Murphy, va caure el servidor o alguna incidència semblant. Quan avui al matí ha tornat a funcionar havien restaurat una còpia de seguretat amb data d’abans d’ahir. He perdut tota l’entrada! No cal dir que a partir d’ara treballaré off-line i em faré còpia de tot en el disc dur.

Només he perdut una entrada, però m’ha sabut molt de greu. M’he sentit molt solidari d’aquella gent que porta temps –ara mateix pens en una persona que portava molt de temps- fent un blog i de sobta en perd la base de dades. És molt dur…

És per això, per a dies com avui en els que no tenc gaire ganes d’escriure, que cal aprofitar que de vegades em surt una bona fotografia per compartir. Avui en poso una que vaig tenir de fons de pantalla durant molt de temps.

Llaüt al Port de Sa Colònia de Sant Jordi. 15 d’Agost de 2004