ESCOLIUM

Avui fa un mes que vaig començar a escriure aquest blog. Deixant de banda totes aquelles accions dirigides a personalitzar-ne la presentació de la plana web, estic sorprés perquè he estat capaç d’escriure una entrada quasi a diari, unes vegades més llargues, d’altres més breus, però sempre disfrutant d’aquell temps davant l’ordinador en què intentava aclarir el que volia deixar per escrit. No seria honrat dir que cada dia m’és més fàcil escriure -això va com va-, però el que sí és cert és que cada dia m’ho passo millor fent-ho.

Les temàtiques han estat diverses i les he anat agrupant en aquelles categories que se m’han anat ocurrint, i que encara no me satisfan plenament. És evident que alguns posts estaven redactats tal i com ho faria un nin de vuitè d’EGB, però d’altres crec que m’han quedat presentables. De vegades me fa una mica de vergonya publicar els texts dels que no n’estic completament satisfet, però ho faig igualment.

L’únic que me sap greu d’aquest mes de blog és que, per la llei de Murphy, l’entrada més llarga i creativa que havia escrit es va perdre per una fallida del sistema. Era un conte que me va tenir entretingut vàries hores d’un diumenge i, com aquell dia ja no em quedaren més forces per rescriure’l, ha quedat en el calaix de les coses fracassades. Aquell dia vaig tenir un bon disgust.
Com a resum de tota aquesta experiència cal dir que el fet d’haver d’escriure cada dia sobre un tema qualsevol obliga a haver-se d’aturar una estona a reflexionar i ordenar els pensaments. escrivint, es pot concloure que per ara li veig possibilitats de continuitat durant força temps.

Podríem dir, doncs, que es pot donar per finalitzat el mes de proves.

Aquesta entrada es va publicar el 02/03/2007 a les 1:06 i està classificada a la categoria Plans i projectes. Pots seguir totes les respostes a aquesta entrada a través de RSS 2.0. Pots deixar un comentari, o trackback des del teu propi lloc.