ESCOLIUM

ARA ÉS DEMÀ

Ara és demà. No escalfa el foc d’ahir
ni el foc d’avui, i haurem de fer foc nou.
Del gran silenci ençà, tot el que es mou
es mou amb voluntat d’esdevenir.

I esdevindrà. Les pedres i el camí
seran el pa i la mar, i el fosc renou
d’ara mateix, el càntic que commou,
l’àmfora nova plena de bon vi.

Ara és demà. Que ploguin noves veus
pel vespre tèrbol, que revinguin deus
desficioses d’amarar l’eixut.

Tot serà poc, i l’heura i la paret
proclamaran conjuntament el dret
de vulnerar la nova plenitud.

Miquel Martí i Pol, Crònica de demà, Llibres del Mall, 1977

Ara és demà. El passat no importa i el futur arribarà, però només si es comença a edificar avui. Tots els somnis que semblaven llunyans no ho són pas. Estan aquí al costat. Al darrera del primer pas n’hi ha un altre que ve al darrera i que és imprescindible per al que vindrà després. Com diu la cançó, cada dia és un nou pas, cada dia un nou repòs, cada gota de rosada nova frescor. Amb il·lusió. No és el qui dia passa, any empeny, que manifesta l’inexorable pas del temps pero sense voluntat. Aquí hi ha la voluntat d’esdevenir. Volem el demà que ara ja s’acosta. I el que semblava que no arribaria, serà aquí, i estarem orgullosos d’haver-ne contribuït a la seva plasmació.

Aquesta entrada es va publicar el 28/02/2007 a les 23:57 i està classificada a la categoria Poesia, Reflexions. Pots seguir totes les respostes a aquesta entrada a través de RSS 2.0. Ara mateix els comentaris estan tancats, però pots trackback des del teu propi lloc.