ESCOLIUM

Aquest dissabte passat anàrem al concert que va fer Javier Ruibal al Barnasants, el cicle de cançó d’autor de Barcelona.

El concert era al Teatre Joventut de l’Hospitalet i havíem comprat les entrades mitjançant el Telentrades unes setmanes abans. He de reconèixer que me vaig embullar una mica en el procés de compra -ens donaren les entrades a l’altre costat d’on les volíem-, però al cap i a la fi, després de prendre possessió dels nostres seients, tampoc estàvem tan mal situats. El teatre és petitó i acollidor, i pràcticament es veia igual de bé a un costat que a l’altre.

Javier Ruibal fa unes cançons que tan prest me recorden a Maria del Mar Bonet, com a Martírio, com a les emissores argelines que s’agafaven a Mallorca quan jo era petit. És una barreja perfecta dels sons més mediterranis. Algunes cançons, però, són massa aflamencades per al meu gust. Així i tot, la manera com les canta, amb l’acompanyament de la seva guitarra, fa que un concert de Javier Ruibal sigui una experiència molt interessant. I més si hi afegim la dolcesa de les seves lletres, que enamoran a qualsevol.

Va començar el concert amb l’acompanyament de Tito Alceo a la guitarra. Després de dues cançons s’hi va incorporar el jove Javi Ruibal (el seu fill) amb les percussions. Aquesta va ser la base instrumental de tot el concert. No obstant això, a mitjan concert va convidar als joves cantautors andalusos Paco Cifuentes i Joaquín Calderón a interpretar una cançó cadascun. Després d’això, Joaquín Calderón encara es va quedar a l’escenari durant un parell de cançons més per a acompanyar amb el violí en la interpretació d’algunes cançons, entre les quals hi havia Para quedarte a vivir, que és una de les cançons més boniques del seu repertori. Altres cançons que interpretà durant el transcurs de la nit foren Tu nombre, Ave del paraiso, Lo que me dice tu boca, Atunes en el paraiso, Habana mía, Flor de Estambul, Besos en Abril… És a dir, va interpretar una bona partida de les seves cançons més conegudes. Només vaig notar a faltar una cançó que a mi m’agrada molt, malgrat que sovint faig veure el contrari: De Málaga, malagueñito…

Acabà el concert amb el públic dempeus abans i després de cadascun dels dos bisos que Ruibal va estar obligat atorgar. Al final els cinc músics que havien passat per l’escenari al llarg de la nit cantaren la darrera cançó tots junts, al so unànim de la tonada característica dels bisos dels concerts de Javier Ruibal. Qui hagi anat a un concert seu, sap a què em referesc.

Per a qui vulgui escoltar algunes cançons d’aquest cantautor gadità li recomano que faci una visita per youtube.com. Avui a la tarda, per casualitat, he vist que algú havia penjat dos vídeos del concert del dissabte al Teatre Joventut. Us deixo la lletra d’una cançó i dos enllaços d’aquell concert:

PARA LLEVARTE A VIVIR

De lo dicho sin pensar
de lo que callo y no digo
de las cosas por pasar
de las trampas del azar
de las cartas del destino

tengo un lapiz colorao
con un librito guardao
para escribirlo contigo

Aquesta entrada es va publicar el 27/02/2007 a les 23:59 i està classificada a la categoria Música. Pots seguir totes les respostes a aquesta entrada a través de RSS 2.0. Els comentaris i el pinging estan deshabilitats.