Cap de setmana
23/02/2007Divendres horabaixa. El cap de setmana ja és aquí. Sense faltar a la seva cita setmanal, arriba amb el seu compromís adquirit de trencar amb la rutina del treball.
Alguns caps de setmana destquen per venir carregats de plans i coses que fer. D’altres tenen el do de presentar-se sense que hi hagi res planificat, permetent gaudir de la llibertat que dóna la improvisació. Tots ells són igual de ben rebuts.
Una de les nostres activitats habituals en cap de setmana és la compra alimentària. Nosaltres gairebé sempre anam a comprar el dissabte al matí. Després d’aixecar-nos, normalment esmorzem en algun cafè proper, anam al Mercat de Santa Caterina i allà feim una ruta que mai no és la mateixa, però que sempre és força similar. La parada del pollastre, la dels ous, la de les fruites i verdures, el Caprabo –si s’ha de comprar alguna tonteria que no hi ha al Condis-, la peixateria (poques vegades), la xarcuteria… Per a mi és un plaer cada visita al Mercat i disfrut molt veient els diferents actors que hi són presents, tant el públic, com la gent de les parades, com el mateixos productes que hi són exposats.
La resta del cap de setmana sempre és diferent. Pot ser un cap de setmana de no fer res, estar a casa i mirar pel·lícules. D’altres caps de setmana no param a casa ni cinc minuts: compres, visites, concerts, etc… però és usual que els diumenges al matí ens asseguem al sofà a veure el partit de bàsquet que fan al C33 i prendre un aperitiu.
Hi ha alguns caps de setmana en què tenc una pila de PACs de la UOC per fer. Aquests caps de setmana no són dels millors, no per les mateixes PACs, que al cap i a la fi, m’agrada fer-les, si no per l’esclavització que suposen, tant per a mi, com sobre tot per a na Laura. El pitjor de les obligacions és que són difícils d’arraconar al cervell, i planegen per sobre de qualsevol altra activitat que les intenti aparcar temporalment, recordant de manera desagradable que l’obligació existeix.
En qualsevol cas i per sobre de tot, trob que el cap de setmana ha de ser un espai de temps per al retrobament de la persona amb ella mateixa i amb la seva parella, lluny de la rutina i de l’estrés quotidians. Un espai de temps per poder relaxar-se, aclarir idees i emmagatzemar forces per a les obligacions laborals i acadèmiques (els qui en tenim) d’entre setmana. En aquest sentit sempre es bo reservar un temps a la música, al cinema, a la literatura, al passeig, a l’esport –jo reconec que no en faig-, a les arts manuals –els qui estan capacitats per fer-ho- o simplement, al no-fer res, que permeten desconnectar i pensar en altres coses que no són les maleïdes coses que de vegades ens treuen la són.
Quan arriba el diumenge a la nit, el fantasma de l’endemà ja guaita per tot arreu, i l’alegria poc a poc es va atenuant, donant pas a un interval d’espera que es fa molt evident quan s’ha de posar el despertador de cara al dilluns.
Què curts que són tots els caps de setmana!