ESCOLIUM

M’agraden les ovelles. Les record haver vist tota la vida, quan anàvem an Es Tast, pasturant per entre els ametllers, garrovers i figueres. A l’hivern pressumint de la seva blanca llana i a l’estiu ben esquilades, es mouen amb parsimònia cercant el menjar.

Els seus picarols alegren el camp mallorquí. Disfrut molt aquells dies d’estiu que, estant en Es Tast, m’adorm en el silenci de la nit només trencat per el belar llunyà d’alguna ovella, el cri-cri dels incansables grins i els lladrucs -només esporàdics- dels cans. El belar de les ovelles és dolç i melancòlic, com el plor d’un nin. És de veure quan surten del corral per anar a pasturar. Com corren totes juntes darrera un xiulo del pastor! No cal ni tan sols l’ajut del ca per poder dur-les al lloc escollit per a la pastura.

Allà es dispersen una mica, però són tan porugues… no s’allunyen mai massa les unes de les altres. Els menets petits corren feliços i innocents al costat de les seves mares, que nerviosament miren arreu, en alerta. I quan qualqú se’ls hi acosta, estan molt pendents dels seus moviments, sempre a punt per a retrocedir.

Però de manera inevitable, en aquell moment també els hi aflora la seva curiositat instintiva, i tots els seus caps es mouen alhora, com a autòmats, dirigint l’esguard cap al visitant.

Les ovelles són animals molt curiosos i això també desperta la meva curiositat. M’agrada veure-les menjar garroves, enfilades sobre les dues potes del darrera. Veure-les córrer per agrupar-se o agegudes, al sol o a l’ombra. Veure-les pasturar des de la terrassa de la casa.

M’agraden les ovelles. Es nota?

Aquesta entrada es va publicar el 22/02/2007 a les 22:28 i està classificada a la categoria Records. Pots seguir totes les respostes a aquesta entrada a través de RSS 2.0. Pots deixar un comentari, o trackback des del teu propi lloc.