ESCOLIUM

Aquesta entrada la vaig escriure a l’etapa anterior del blog Escòlium, el 19 de juliol de 2004.

Deia així:

A mi m’ha arribat per tradició oral, ja que la recita el meu padrí sempre que en té ocasió. No sé exactament d’on la tret, però crec que és d’en Pere d’Alcàntara Penya. Diu així:

Un al·lot se confesava
amb un capellà d’Artà
i es confés li demanava:
- Que tens costum de robar?
- S’altre dia an es meu senyor
de dos puros que tenia
damunt s’escrivania,
jo li vaig prendre es millor.
- No hi tornis un altre pic,
no fos cosa que Déu
per prendre lo que no es teu,
tan jove ja te castig.
En penitència resaràs
un parenostro ben a poc a poc
perquè Déu et faci bon lloc
quan t’aniràs an es cel.
I aquell al·lot, sense apuro,
respongué tot animós:
- Què vol que en résiga dos
i li prendré s’altre puro?

Què se’m fa d’estrany, escriure en mallorquí dialectal! Quan anava a primer de BUP, a Monti-Sion, tenia un professor de català entranyable, Don Toni Blanes. Sempre començava les seves classes amb un dictat, que sovint era d’en Pere d’Alcàntara Penya (o Pere del Cant de la Penya, com semblava que deia ell). Don Toni cada dia feia sortir qualqú a la pissarra per escriure el dictat. M’ha vingut a la memòria mentre escrivia aquest post…

Ara que el meu padrí fa més d’un any que és mort, encara som capaç de recitar aquestes estrofetes sense que la memòria em traeixi (cosa estranya). També me’n record de Don Toni i d’alguna vegada que vaig sortir jo a la pissarra… quina mala lletra que tenia!

Val la pena salvar de l’oblit aquests records en aquest nou blog.

Aquesta entrada es va publicar el 14/02/2007 a les 21:09 i està classificada a la categoria Records. Pots seguir totes les respostes a aquesta entrada a través de RSS 2.0. Pots deixar un comentari, o trackback des del teu propi lloc.