ESCOLIUM

Avui, després de sortir de la feina, com és usual els divendres, ens hem aturat a fer un beure al bar de a sota la feina. Allà, entre que una noia s’ha posat a menjar un entrepà enorme d’hamburguesa i que alguns parlaven de menjar, la gana se m’ha desfermat de forma implacable i s’ha idealitzat en forma de pizza. Des d’aquell moment els meus moviments s’han concentrat en materialitzar la que encara era una idea…

El primer ha estat una aturada logística al supermercat que està al costat de casa. Havia de comprar la massa. Inicialment només entrava per això, ja que tenia els altres ingredients a casa, però ja ho diuen… no entris a un supermercat, si tens gana! El que només havia de ser la compra de la base de la pizza s’ha convertit en una bonica compra de 16 euros.

En fi, al manco ja tenia els ingredients. Els hi he fet una foto. No els cito, perquè després me diuen que els meus posts són massa llargs. Ja els veieu a la foto.

En realitat, si us hi fixeu be i coneixeu mínimament el món de les pizzes, a la foto hi manca un ingredient. Jo me n’he adonat quan estava quasi acabada -pista!- i ja no podia repetir la foto, per raons òbvies.

Mentre el forn es precalentava, he estès la pasta i he anat posant-hi a sobre el tomàquet, una punteta de sal, una primera capa de mozarella, bacó, segona capa de mozarella, rulo de cabra i l’orenga. Efectivament, l’ingredient que mancava a la foto, ara l’he hagut de desvetllar, era l’orenga.

Total, que després d’enfornar-la 12 minuts, la pizza ha quedat així:

Ah! Ha estat molt bona! Bon cap de setmana!

Aquesta entrada es va publicar el 09/02/2007 a les 22:15 i està classificada a la categoria Gastronomia, Afers domèstics. Pots seguir totes les respostes a aquesta entrada a través de RSS 2.0. Pots anar abaix de tot i comentar. Ara mateix el pinging està deshabilitat.