ESCOLIUM

Hi ha un camí al darrera, ple de rectes, pujades i baixades, i qualque revolt que recorda moments de patiment. Però del camí se n’aprèn, sobre tot en les dificultats. I ara, que arriba un camí difícil per desconegut, ho faig convençut de que n’he après dels kilometres passats, i que sense ella, res no paga la pena. Perquè ella fa que el camí sigui visible. I junts, el camí serà lleuger.

Aquesta entrada es va publicar el 22/02/2008 a les 1:24 i està classificada a la categoria Crònica diària. Pots seguir totes les respostes a aquesta entrada a través de RSS 2.0. Ara mateix els comentaris estan tancats, però pots trackback des del teu propi lloc.