ESCOLIUM

Avui vespre hem anat a veure un concert d’en Quique González a la Sala Bikini (20:00h, 20€).

Coses positives:

- En Quique ha madurat molt a l’escenari i es nota que ha superat la timidesa que tenia abans, que feia que ni tan sols se l’entengués quan es dirigia al públic entre cançó i cançó. Quan canta alguna cançó sense instrument té més desimboltura.

- La nova banda sona força bé, sobre tot el guitarrista li dóna aire fresc a qualquns temes de sempre… Salitre n’és un exemple.

- Sense perjudici del que he escrit en el punt anterior, les dues cançons que ha tocat en Quique en acústic m’han fet enyorar els concerts de veu, guitarra i harmònica… Y los conserjes de noche i Te lo dije han estat espectaculars.

- El públic, a més de ser nombrós, estava entregat. Posava els pèls de punta la connexió amb el públic, sobre tot en algunes cançons com a Y los conserjes de noche -super-mega-hiper-impressionant-, Vidas cruzadas o Caminando en círculos.

Coses negatives:

- El començament del concert s’ha fet esperar… Entre teloners -els de Les Nits de l’Art- i Quique González ha transcorregut excessiva estona.

- Massa gent… enyorança d’aquells concerts on èrem quatre gats. Per una part estic content que en Quique sigui més conegut i hagi omplit Bikini, però per una altra part, l’excés de gent es fa una mica molest, principalment pel pas de la gent, que no se sap estar quieta, el xiuxiueig, i el fum.

- En Quique s’ha atabalat amb la lletra d’una cançó! Malament, però li perdonarem…

- L’hora d’acabament de la Sala Bikini, un dijous. Com després del concert hi ha discoteque, l’hora d’acabament es bastant inflexible… i això sempre coincideix amb els moments àlgids del concert: un xic decebador.

En conclusió, ha pagat la pena…

Aquesta entrada es va publicar el 12/07/2007 a les 23:59 i està classificada a la categoria Música. Pots seguir totes les respostes a aquesta entrada a través de RSS 2.0. Els comentaris i el pinging estan deshabilitats.