La Llibertat
08/07/2007uno no siempre hace lo que quiere
pero tiene el derecho de no hacer
lo que no quiere
Mario Benedetti
Fa dies que li donc voltes al que significa per a mi la Llibertat. Me pareix un concepte tan important com complex de definir… Hi ha molts filòsofs que han reflexionat sobre aquest tema, perquè és clau en el pensament humà. Jo no tenc les idees clares.
Ens trobem que el concepte s’aplica en molts camps concrets, quan es reclama la llibertat d’acció, llibertat d’expressió, llibertat de premsa, llibertat d’ensenyament, llibertat ideològica… Llibertat individual i llibertat col·lectiva. Tothom parla de llibertat i ningú li dóna el mateix significat. Miram Cuba i pensam que allà no hi ha llibertat, però poques vegades ens aturam a pensar que a qualsevol dels països del món occidental aquesta llibertat tampoc hi és present. N’estic convençut. La llibertat escasseja en el món.
La llibertat es pot identificar, de forma molt bàsica, amb una capacitat que té l’home per elegir: capacitat d’elecció. És evident que aquesta capacitat sempre està condicionada, ja sigui per la pròpia forma de vida com per les limitacions que marca la societat en la que vivim. Aquella frase que diu que la llibertat d’un acaba on comença la dels demés me pareix fonamental, per a què la pròpia llibertat no conculqui altres drets fonamentals d’un altre ciutadà. En aquest sentit, la Llei ha de ser l’instrument que arbitri la convivència de les diferents llibertats de les persones.
Per què dic que al món occidental no som lliures? Crec que estam en mans de multinacionals i els partits polítics, que alhora estan en mans d’aquestes multinacionals. Estam obligats a consumir, i quan consumim estem acabant amb els recursos del planeta. I més greu, ocasionam guerres i oprimim a altres sers del planeta. Es pot ser lliure amb la convicció de què això succeeix actuem com actuem? La llibertat té un cost, i aquest cost és gairebé inassumible!
L’altre dia, a un programa del C33 que es diu City Folk, varen fer un reportatge sobre l’Aurora Parede, una dóna que es dedica des de fa deu anys a buscar coses aprofitables en els contenidors d’escombraries de Barcelona. Aquesta dóna, la vida de la qual s’assemblaria a la dels sense sostre, es diferencia d’aquells en què té una casa, un marit i un objectiu: recuperar objectes per poder donar-los a gent que els necessita. Amb el que recupera, a més d’evitar un malbaretament de recursos, aconsegueix alleugerir els problemes de gent que ho passa magre. Ho fa convençuda, perquè vol i perquè és el seu sentit de vida. És l’exemple més semblant a la llibertat que se m’ha ocorregut…
30/07/2007 a les 18:58
Primer una coseta:
Vaig veure City Folk i tot allò era als voltants de la meva feina!!Me va fer ilu veure a la gent del barri.
Aquesta dona fa indubtablement una gran labor social. Ella es desmarca…
Respecte a la llibertat…
És difícil. Crec que existeix en diferents graus…
És vera que el capitalisme ens porta a ser esclaus del treball, del voler voler i voler, i que la societat camina cap una globalització etc… Se’ns dicten unes “directrius” que ens esclavitzen, però tot i ser difícil està en la mà de cadascú desmarcar-se’n, mira aquesta dona del reportatge…
Per contrapartida el viure en societat té el requeriment d’estructurar-se d’alguna manera i que existeixi per tant un tipus d’ordenació i aquí és on la frase “la teva llibertat comença on acaba la de l’altre” encaixa. Això s’ha de fer d’alguna manera i el desenvolupament ens porta a “aquest desenvolupament” del que parlava en el paràgraf anterior. Efectivament mai serà al gust de tothom però d’alguna manera s’ha de fer i des de la política i altres eines s’hi pot intervenir. El fer-se apolític perquè els polítics són tots uns lladres…no és sinó una manera còmode de desentendre’s i el queixar-se destructivament sense intentar posar remei. No té sentit.
Finaltzant, i ja que xerraves de Cuba seguesc opinant que la nostra esclavitud al sistema en que vivim és una tendència de la que ens podem desmarcar, però en el seu cas no tenen llibertats més bàsique com llibertat d’expressió (no poden tenir mail perquè estarien en contacte amb l’exterior, no poden anar amb extrangers perquè se’les acusa de “jineterismo” o proxenetisme, no poden entrar dins zones de la seva illa perquè ho tenen prohibit com són els Cayos ja que és un dret que només poden tenir els “Gallegos” o extrangers, no viven amb condicions dignes i tenen una llibreta de racionament amb la qual no aconsegueixen arribar al final de mes, el que han de comprar considerat de luxe i per tant s’ha de comprar amb pesos convertibles (moneda dels extrangers) el que suposa miseria i d’aqui tot el contrabando de puros, artesania…etc.
No poden plantejar-se el següent pas cap a la llicbertat perquè els hi falta la essencial.