ESCOLIUM

El cap de setmana passat anàrem a veure l’espectacle Baal, l’argument de la qual gira entorn de la vida i obra poètica de Bertolt Brecht. La representació es feia en un local molt humil, la seu de l’Associació Veïns en Defensa de la Barcelona Vella, on normalment assaja la Companyia Gente de Teatro, responsables de l’obra.

QUAN ARRIBA EL MOMENT DE DESFILAR,
molts no saben
que l’enemic és el qui camina
al davant.
Que la veu que els mana
és la veu de l’enemic,
i que els qui parlen de l’enemic
són, ells mateixos, l’enemic.

Els qui anàrem a l’espectacle no coneixíem gairebé res de Bertolt Brecht, molt poquet. De fet, fins i tot ningú sabia amb certesa si Bertolt Brecht era austríac, polonès, suís, alemany o finès. Però amb el magnífic text que l’actor Enrique Ibáñez va posant en escena, on es donen unes pinzellades de la vida i pensament de Brecht, tothom va copçant la dimensió de l’obra d’aquest escriptor alemany que és imprescindible per als amants del teatre i de la poesia.

MUDANÇA DE LES COSES (II):
Era trist, quan era jove.
Sóc trist, ara que sóc vell.
Quan, doncs, podré estar content?
Millor que fos aviat.

Crec que tots els que vam veure l’obra vàrem disfrutar molt de l’actuació de n’Enrique Ibáñez, qui té una capacitat molt ben aprofitada per transmetre amb maestria la tristesa, emoció, indignació o tendresa que cada un dels successius fragments de les poesies de Brecht requeria.

PRIMER S’ENDUGUEREN ELS NEGRES,
Però a mi no em va importar, doncs jo no ho era.
Tot seguit s’endugueren als jueus,
Però a mi no em va importar, doncs jo no ho era.
Després varen detenir als capellans,
Però com no soc religiós, tampoc em va importar.
Finalment varen apressar a uns comunistes,
Però com que no soc comunista, tampoc em va importar.
Ara se m’enduen a mi… però ja es massa tard.

No sé si era un dels objectius de l’obra, però en ella s’ofereix una primera aproximació molt didàctica al pensament de Brecht, alhora que es deixa a l’espectador encuriosit i desitjós d’aprofundir-hi quan sigui possible.

HI HA HOMES QUE LLUITEN UN DIA I SÓN BONS.
N’hi ha d’altres que lluiten un any i són millors.
N’hi ha que lluiten molts anys i són molt bons.
Però n’hi ha alguns que lluiten tota la vida:
aquests són els imprescindibles.

L’obra formava part d’una Marató poètica amb lectures dramatitzades de fragments de Yevtushenko, Lorca i Brecht. Només hem pogut assistir a aquesta última, però al ser la darrera de les tres obres de les que s’ha compost aquest cicle, al final Gente de Teatro ens varen oferir un pica-pica on poguérem felicitar-los pel gran espectacle que ens van oferir.

GENERAL, EL TEU TANC

Aquesta entrada es va publicar el 05/07/2007 a les 23:42 i està classificada a la categoria Poesia. Pots seguir totes les respostes a aquesta entrada a través de RSS 2.0. Ara mateix els comentaris estan tancats, però pots trackback des del teu propi lloc.