ESCOLIUM

Ahir havíem quedat per parlar del llibre La ciencia del adiós, de Elisabetta Rasy. Aquest llibre parla de l’amor entre el poeta Òsip Mandelstam i Nadiezhda Jazin en els durs temps immediats a la Revolució Russa.

Només havíem llegit el llibre na Laura -in extremis-, en David i jo. Na Tonina no l’havia llegit, però al manco va venir, perquè vàrem haver de posar falta d’assistència a na Carmeta, en Miquelet, na Pocoví i N’Albert.

Així i tot el debat va ser prou enriquidor. Hi havia dues postures enfrontades. En David i jo, que no havíem gaudit gaire de la lectura d’aquest llibre, i na Laura, a qui aquest llibre li havia agradat força. Això sí: coincidírem que de les cites poètiques que es presenten en el llibre, no ens atreien massa a una lectura adicional de Mandelstam. El sector negatiu objectàrem que el llibre era massa avorrit, no tenia fil argumental i presentava un context massa ric de personatges amb noms russos que no permetien discernir l’important del negligible. Na Laura, en canvi, considerava que la història d’amor era molt maca i que els seus protagonistes tenien el seu caràcter molt ben definit, tant la extravegància de Mandelstam com la feblesa superada de Nadiezdha els feien molt atractius.

A més, les circumstàncies empenyen als protagonistes a una vida complexa i sorprenent, difícil, sobretot per la determinació de Mandelstam a no posicionar-se clarament davant del Nou Règim. Això fa que molts dels companys artistes de Mandelstam, que desfilen tangencialment al llarg del llibre, acabin morts, exiliats o desaperaguts. A ells fa referència el títol, extret d’uns versos d’Òsip Mandelstam.

La història d’amor, que ben bé pot referir-se en primer lloc a un amor per la Poesia, acaba amb la mort del Poeta. Malgrat això, és una història transcendent perquè aqueixa mateixa Poesia és tenaçment guardada, salvada i rescatada per qui, en un segon pla, no va deixar de creure mai en el Poeta.

Una conclusió molt positiva és que si no hagués estat per aquesta cita literària, en David i jo possiblement haguéssim deixat el llibre abans d’acabar-lo, però no ho vàrem fer. És més, és molt probable que no haguéssim començat mai aquest llibre. És per aquest motiu que les tertúlies aquestes són positives, perquè te forcen a llegir coses diverses, permetent descobrir, en molts casos, que en la diversitat hi ha l’oportunitat d’aprendre coses que d’una altra manera romadrien inadvertides.

Mandelstam, en un camp de concentració, poc abans de morir, acaba dient amb amargura que Rússia és l’únic país del món on es respecta la Poesia: aquí maten per Ella… en cap altre lloc del món passa això.

———————————————————————————-

Propera cita: 29 de Juliol.
Lloc: A determinar.
Proposta: El retrat de Dorian Gray, d’Oscar Wilde.

Aquesta entrada es va publicar el 25/06/2007 a les 22:28 i està classificada a la categoria Literatura. Pots seguir totes les respostes a aquesta entrada a través de RSS 2.0. Ara mateix els comentaris estan tancats, però pots trackback des del teu propi lloc.