ESCOLIUM

Hem ve de gust escriure sobre la vida i miracles d’aquest gran cantautor madrileny a qui poca gent coneix, malgrat que la seva trajectòria és digna de seguir-se atentament, tant per la seva qualitat com per la seva coherència.

Krahe? Qui és Krahe? Un músic alemany? Una marca de iogurts? Després dels dubtes inicials, les primeres referències que vaig tenir de Javier Krahe me’l lligaven a Joaquín Sabina i a un disc anomenat La Mandrágora, que prenia el nom d’un local de Madrid. En aquest lloc hi actuaven regularment Joaquín Sabina, Alberto Pérez i Javier Krahe, en un espectacle que, d’acord al que podem conèixer a través de l’enregistrament esmentat, devia ser ben divertit i trencador.

Poc a poc va crèixer el meu interès per Krahe. Per això, quan en un Festival Barnasants vaig tenir l’oportunitat d’anar a veure’l -me’n record que el concert era a les Cotxeres de Sants- vaig comprar l’entrada amb il·lusió i curiositat. L’impacte va ser gran quan vaig veure sortir a aquest personatge primatxol, de cabells i barba ben blancs, que amb un got de whisky a la ma sortia a l’escenari juntament amb un guitarrista i un contrabaixista i començava a cantar unes cançons satíriques, humorístiques i burlesques que obtenien la complicitat del públic des del primer instant.

El guitarrista, Javier López de Guereña, i el contrabaixista, Fernando Anguita, han estat sempre els seus acompanyants en els concerts on l’he vist. Són el contrapunt perfecte de Krahe, al qual coneixen millor que ningú, ja que com expliquen a la pel·lícula-documental Esto no es la vida privada de Javier Krahe, el segueixen des dels temps de la Mandrágora i han crescut amb ell com a músics i com a persones.

Aquesta capacitat de Krahe per connectar amb el públic, ja sigui amb les introduccions de les cançons, ja sigui amb la seva manera d’interpretar-les, o pel contingut de les mateixes és una de les claus de què qui ha anat a un concert de Javier Krahe n’acabi sempre repetint.

Perquè les cançons de Javier Krahe són manifestacions impecables d’un sentit de l’humor fi i irònic. Però, a més, estan perfectament treballades en la rima -sempre enginyiosa- i en la mètrica, fregant la perfecció, i amb un contingut que denota, en molts casos, una vasta cultura i un posicionament molt personal del compositor davant la vida.

Javier Krahe no és un cantant de masses. Té el costum de tocar en sales de poc aforament, però fa més d’un concert a la setmana sempre emplenant. El seu públic és fidel i entusiasta de les seves cançons. Tampoc té lligams amb discrogràfiques multinacionals, sinó que edita els seus discos amb 18 Chulos Records, un segell discogràfic del qual n’és soci fundador, juntament amb altres personatges com Pablo Carbonell, el Gran Wyoming o Santiago Segura.

Hi ha una anècdota que va marcar molt la trajectòria professional de Javier Krahe, que el va estigmatitzar dins de les institucions socialistes i li va barrar el pas als mitjans de comunicació i a les subvencions. es tracta de la cançó Cuervo Ingenuo, dedicada a Felipe González després del desengany del primer mandat del PSOE. Aquesta cançó es va censurar explícitament quan Krahe la cantà en un concert de Sabina que havia de ser emès per Televisió Espanyola. Quan Krahe va començar a cantar-la les càmeres no tan sols van desconnectar, sinó que van deixar de gravar.

Un altre capítol lamentable dins la biografia de Krahe és quan va ser cridat a declarar per una denúncia que presentà un diputat d’UPN després que el programa Lo + Plus emetès l’any 2004 un curt que va fer Javier Krahe l’any 1978. El curt es titulava Como cocinar un Cristo i, certament, buscava escandalitzar, però res que no es pugui assimilar amb una mica de sentit de l’humor. Situat en el seu context, en uns anys on hi havia moltes altres coses que haurien d’escandalitzar més, resulta incomprensible la campanya mediàtica que va desfermar l’emissió del programa Lo + Plus a la premsa conservadora, i que va acabar amb el director del programa retractant-se i demanant excuses per l’emissió del curt. Reproduesc un fragment d’una tertúlia en què Krahe opina sobre això:

Javier, el otro día en una entrevista tuya en televisión emitieron un vídeo incluído en tu dvd ‘Y todo es vanidad’ en el que se propone una receta tipo ‘cómo cocinar un Cristo’. Este cortometraje ha causado un gran revuelo en la comunidad católica. ¿Qué tienes que decir al respecto?.

J.K: Que pongan la otra mejilla.

Aquestes anècdotes a la vida de Javier Krahe no li treuen brillantor, sinó al contrari. Demostren que hi ha intel·ligència més enllà de les masses i del pensament pre-establert. La seva manera de cantar i afrontar la vida, sempre contra corrent, s’ha guanyat el respecte i l’admiració de molts dels seus companys de professió i, sobre tot, l’estimació del seu públic.

ENLLAÇOS D’INTERÈS:

Web no oficial: http://www.javierkrahe.net/index.asp

Les lletres de totes les seves cançons: http://www.proyectokrahe.org/

Un fragment de Esto no es la vida privada de Javier Krahe a youtube.com. Inclou la cançó Cuervo Ingenuo i un tros de Abajo el Alzheimer.

Un parell de cançons antigues, que ja cantava a la Mandrágora: Un burdo rumor i Dónde se habrá metido esta mujer.

Una altra cançó de Javier Krahe ja inclosa a la Mandrágora, cantada aquesta vegada per Alberto Pérez en un concert recent a Valladolid. És una cançó preciosa que fa esment de la igualtat entre homes i dones: Nos ocupamos del mar.

Una cançó més recent: Huevos de corral.

Aquesta entrada es va publicar el 12/06/2007 a les 0:19 i està classificada a la categoria Música. Pots seguir totes les respostes a aquesta entrada a través de RSS 2.0. Ara mateix els comentaris estan tancats, però pots trackback des del teu propi lloc.