ESCOLIUM

Cada setmana, al Canal 33 fan un programa de divulgació científica que es diu Quèquicom. És un programa molt interessant, i com la programació de les altres cadenes deixa molt que desitjar, sense voler hi anem a parar sovint. Avui tractava de les alèrgies i han parlat una bona estona dels àcars.

Aquests bitxets minúsculs de la família de les aranyes, més aviat fastigosos quan es miren al microscopi, viuen luxosament en els nostres matalassos, sofàs, coixins, etc. Al programa ens han ensenyat des de tots els angles i amb tot luxe de detalls com n’estem de condemnats a conviure amb aquests animalons que viuen fins i tot a la pell del formatge, a l’escorça del pernil, a la pols… Per tot. M’ha impactat saber que aquella pols blanquinosa que es posa a la carn d’un pernil quan fa uns quants dies que s’ha tallat són en realitat àcars!! Només se’n lliuren les persones que viuen a l’alta montanya, perquè a més de 1200 m d’alçada els àcars no es reprodueixen.

De què viuen els àcars? S’alimenten principalment de les escames de pell humana. Cada persona produeix 30 grams mensuals de residus de pell humana que va a parar als llocs més inversemblants, però principalment al llit, sofàs i butaques. En aquest sentit, els àcars actuen com a eficients equips de neteja. Algunes persones, però, són alèrgiques als seus excrements. Per això existeixen les fundes anti-àcars, que en realitat impedeixen el flux de escames de pell i excrements als dos costats de la funda.

Estàvem sopant i les imatges dels àcars ens han semblat fastigoses. Però la conclusió més important que hem extret d’aquest programa és que dels àcars no n’és fàcil deslliurar-nos. Per a conviure-hi, el que és millor és no pensar amb ells.

Aquesta entrada es va publicar el 30/05/2007 a les 23:11 i està classificada a la categoria Televisió. Pots seguir totes les respostes a aquesta entrada a través de RSS 2.0. Pots deixar un comentari, o trackback des del teu propi lloc.