ESCOLIUM

Quan la qualitat es converteix en un problema, en una tasca que no dóna avantatges sinó inconvenients, i que es porta a terme amb l’única motivació de conservar uns segells, aleshores, la qualitat perd tota la seva raó de ser.

Demà tenim l’auditoria interna de qualitat de la nostra Direcció. Tot és façana, comèdia. Arranjaments de darrera hora per a no haver-nos de posar del color vermell de la vergonya. No ha de ser agradable fer el ridícul davant l’auditor!

Tant de bo que d’aquestes situacions esperpèntiques aprenguéssim que la qualitat és una eina per a nosaltres mateixos i que paga la pena portar-la al dia fent uns mínims. Només així la qualitat tindria sentit.

Aquesta entrada es va publicar el 29/05/2007 a les 23:31 i està classificada a la categoria Crònica diària. Pots seguir totes les respostes a aquesta entrada a través de RSS 2.0. Pots deixar un comentari, o trackback des del teu propi lloc.