ESCOLIUM

Aquest dissabte vàrem anar a veure una obra de teatre de denúncia social a Corbera. Té molt de mèrit que a un poble petit, relativament allunyat de Barcelona, al manco no fàcilment accessible, hi organitzin un cicle de teatre de denúncia social. A més, després de la funció, els actors i el públic que ho desitjava participaven en un col·loqui al qual seguia un pica-pica.

L’obra que anàrem a veure es diu Unes veus. El nostre amic Albert, que és qui ens avisà del cicle, n’ha fet una petita crònica al seu blog de recent creació. Compartesc en gran mesura la seva valoració de l’obra.

El tema de fons de l’obra és l’esquizofrènia, i les relacions dels esquizofrènics amb les seves famílies i altres persones. També apareixen a l’obra els maltractaments -treuen profunditat a l’obra- i la indigència. De l’obra sembla concloure’s que el tractament de l’esquizofrènia amb fàrmacs és una manera que anul·la la personalitat del malalt per a la conveniència dels seus familiars. Com a fill de psiquiatre, podreu comprendre que m’és del tot indigerible aquesta visió idíl·lica i falsament progressista. És cert que hi pot arribar a haver una identificació entre esquizofrènia i marginació social, però no s’ha de ser tan simple com per creure que aquesta malaltia mental es resol només amb integració i acceptació d’aquella persona per la societat.

En el col·loqui em va sorprendre la complacència i poc esperit autocrític de la directora i dels actors. Varen pressumir més d’una vegada del “gran retrat” que havien fet de l’esquizofrènia, i de les moltes felicitacions que rebien dels familiars d’esquizofrènics que havien vist l’obra. Em sorprèn, i més quan hi ha a l’obre l’errada conceptual -perquè dubt que sigui prou meditada- de què l’esquizofrènic acaba realitzant un assassinat.

Aquesta entrada es va publicar el 21/05/2007 a les 23:44 i està classificada a la categoria Crònica diària. Pots seguir totes les respostes a aquesta entrada a través de RSS 2.0. Pots deixar un comentari, o trackback des del teu propi lloc.