Caçadors de paraules
15/05/2007Ahir va acabar la temporada d’aquest programa de televisió que s’ha emès per TV3. Com és notícia que hi hagi un programa de televisió que m’agradi fins al punt de veure’l cada setmana, vaig decidir dedicar-li unes línies al meu blog.
Aquest programa, que s’ha emès com una continuació natural del Caçadors de bolets, però canviant completament la temàtica, crec que ha assolit un èxit molt més gran del que s’esperaven els seus creadors. Prova d’això és que per Sant Jordi en tragueren un d’aquests llibres mediàtics que es solen treure per aquestes dates quan els programes s’han convertit en referents populars.
Per als que no l’hagin vist cap pic, jo el resumiria dient que era un programa que barrejava el format divulgatiu i d’entreteniment dins l’àmbit de l’ús social del llenguatge. Ho feia a través de la recerca de paraules curioses o específiques dins l’àmbit lingüístic d’arreu dels Països Catalans.
El seu presentador, en Roger de Gràcia, és un presentador que li ha donat un contrapunt de simpatia i bon humor que li han permès, en las seva manera d’acostar-se a la gent, treure la conversa suficient per donar contingut als guionistes, fent de la cacera una activitat amb resultats curiosos i interessants. La recerca, que recordava la pròpia de cultivadors del folklore, ha contribuït a la conservació i divulgació -sense entrar en feixugueses filològiques- de paraules que, en molts casos, només s’empren en una part del domini lingüístic.
Finalment, destacar que na Laura i jo jugàvem sempre amb la secció Endevina d’on són, en què s’havia de deduir d’on eren dues persones que xerraven només pel seu parlar. En Quimi Portet, el Mestre, també li ha donat un toc propi al programa, junyint saviesa i humor.