ESCOLIUM

Quan vaig començar a escriure aquest blog (com passa el temps, que ja han passat varis mesos!) vaig proposar-me no escriure de política, perquè estic força desencantat del sistema de partits i de les corrupteles que això implica. Generalitzar no es bo, i no diré que tots els polítics siguin igual de interessats i, moltes vegades, bruts -en el sentit d’obscurs-, però estic convençut que aquests calificatius, sobre tot aplicat als que podríem anomenar “polítics professionals”, no és un tòpic.

Però aquests dies de pre-campanya electoral estic llegint els diaris que venen farcits de notícies polítiques, i em bull massa la sang per estar callat i no fer una breu reflexió d’alguns detalls que me sobten, m’espanten o m’escarrufen.

En primer lloc cal parlar de les inaguracions i talls de cinta que sovintegen en aquestes dates. És un fastidi, per a una persona que està ficada dins del ram de la construcció i ho veu d’aprop, assebentar-se de les pressions que des d’esferes polítiques es fa per a inagurar a qualsevol preu obres que, o be porten molt de temps acabades (es pot a donar el cas que s’inagurin varies vegades), o be es posen en servei en un estat lamentable de precarietat, i no parlem de les deficiències en qualitat que les presses ocasionen. En una obra, qualitat i velocitat són paràmetres enfrontats.

Passa també el fenomen contrari. Aquests dies també es fa callar a gent que pot dir coses molestes, o s’aturen actuacions que són necessàries però poc populars fins que hagin passat les eleccions. Per exemple, conec el cas d’una obra que suposa el tall d’un carrer important d’una localitat que no esmentaré, però que està aturada fins després de les eleccions, no fos cosa que això li restès alguns vots a l’actual alcalde…

D’aquí a uns dies, sense que ens donin temps per a què ho païm, ens trobarem els carrers transformats en un camp de batalla per veure qui és que és capaç d’enganxar més cartells en poc temps. Els partits en això no esmerceixen recursos. Cartells amb les cares somrients dels líders mediocres -sense esmentar que en les enquestes sempre tenen valoracions inferiors al cinc- ens haurien de recordar amb quina facilitat es tuden els doblers. Hi ha un organisme que és dedica a auditar els comptes dels partits polítics. Crec que tots els que hi són ficats deuen ser el més semblant a les estàtutes que presidien les villes romanes, perquè no veuen, no senten, no oloren, no pensen…

Un altre tema que em treu de polleguera són les propostes faraòniques o fóra de lloc que aquests dies omplen els programes electorals. A més, normalment acaben en no res. Que si sotarrerem el ferrocarril en aquest municipi, que si farem tants de milers de vivendes de protecció oficial, que si els llibres de text seran gratuïts per a tothom. No diré que moltes vegades aquestes propostes no siguin atractives, però s’hauria de fer un curset d’economia bàsica als polítics per a què siguin conscients de què economia vol dir, abans de qualsevol altra cosa, optimitzar els recursos i què tot té un cost d’oportunitat. Avui dematí m’he despert amb una proposta d’en Jaume Mates, que deu veure perillar l’alcaldia de Palma, actualment en mans del seu partit amb na Catalina Cirer de batlesa, i s’han despenjat amb la proposta de construcció d’una nova línia de Metro a Palma. Li diuen línia circular -jo no veig que ho sigui- i costarà cinc-cents milions d’euros. No em vull estendre massa opinant sobre aquesta proposta, però, a primera vista, sembla que no hi ha demanda suficient per a aquesta línia de més de dotze quilòmetres que, en gran part, discurreix per uns terrenys que encara estan per urbanitzar… I això sense parlar de la línia de Metro que s’ha fet aquesta legislatura. Crec que poques ciutats poden pressumir de tenir un Metro diesel.

I després també hi ha les estratègies electorals. El PP Balear practica una estratègia, per exemple, d’exaltació de la bondat de les coses realitzades. Hi ha una mena d’eufòria que els obliga a fer exaltació de les bondats de totes les actuacions -i de les no actuacions-, per indefensables que siguin, que han fet en qualsevol lloc on han tengut una quota de poder. Fa uns dies en Jaume Matas deia que era normal que en període pre-electoral hi haguessin denúncies per irregularitats urbanístiques. Ho deia, es clar, després d’una denúncia en contra de l’actuació d’un alcalde del Partit Popular, però ho deia amb tanta naturalitat que el que sembla que actuava malament era el que denunciava, i que el seu partit era una víctima d’això. És comú a totes les declaracions que fan en mitjans de comunicació fer la sensació que les eleccions ja estan guanyades i que qualsevol cosa que pugui contradir aquest fet és una conxorxa contra la moralitat i el benestar. Crec que pensen que aquesta eufòria sense contenció desmobilitzarà als votants dels partits de l’oposició.

Per si de cas jo he fet els tràmits per votar per correu. Per malament que pensi que està la classe política en general, encara hi ha una gradació. Els partits minoritaris no estan tan podrits com aquells que duen molt de temps en el poder, enxufant als amiguets en les empreses públiques, i és per això que votaré per alguna de les opcions menys dolentes que tenc.

Aquesta entrada es va publicar el 08/05/2007 a les 22:14 i està classificada a la categoria Actualitat. Pots seguir totes les respostes a aquesta entrada a través de RSS 2.0. Ara mateix els comentaris estan tancats, però pots trackback des del teu propi lloc.