ESCOLIUM

Avui hem fet un sopar mig improvisat degut a la visita de l’Ana. Com més grans ens feïm, més peresa fa fins i tot la cosa més senzilla, que és veure’ns per xerrar una estona. Però és fantàstic veure que encara podem trobar motius i temps per a retrobar-nos…

Els sopars com aquests són punt de retrobament i de gaudi, amb converses on no manquen les anècdotes mil vegades repetides, les preocupacions per tots compartides, la diversitat de situacions professionals -el propòsit de no parlar de feina durant el sopar, sempre fracassat-, les reflexions sobre el món més proper i el que no ho és tant… Són tantes vivències compartides en temps passats, moments alegres (no em refereixo precisament al PcFutbol) i moments amargs -sobre tot quan sortien les notes d’àlgebra-, que la conversa és sempre agradable i fluida.

És bonic veure que en un grup de gent tan específic -tots els que sopàvem som enginyers de camins-, hi ha moltes maneres de pensar i veure la vida; És per això que és obligat reflexionar per intentar tenir clars els valors que motiven a cadascú per viure el seu dia a dia.

I la major satisfacció és veure que hi ha gent amb la que es parla el mateix idioma, més enllà de les paraules.

Aquesta entrada es va publicar el 04/05/2007 a les 2:19 i està classificada a la categoria Crònica diària, Reflexions. Pots seguir totes les respostes a aquesta entrada a través de RSS 2.0. Pots deixar un comentari, o trackback des del teu propi lloc.