Temporal
19/04/2007Avui no ha estat un bon dia. Ja m’hi vaig acostumant perquè cíclicament es repeteix una situació semblant, però cansa una mica. No sé si me sap més greu sentir-me una fitxa, que no es valori la feina que he fet temps ençà o bé que m’utilitzin per fer mal a una altra persona. La qüestió és que crec que una mica de tot això està succeint-me i no m’agrada.
De totes formes, cada vegada que passa una cosa d’aquestes, en trec conclusions positives. La primera d’elles és que tenc un cap que m’aprecia i em valora i que, a més, sempre m’ha defensat. Em coneix molt bé i sap què faig i què deix de fer. Una altra cosa que crec que és bona és que tenc les idees clares, i que amb poca cosa som feliç. Finalment, crec que la meva feina és profitosa, i el meu client -odio aquesta expressió que està robada d’una persona de l’oficina amb qui no tenc feeling- està content, i m’ho demostra sovint. Avui mateix ho he vist una vegada més, ja que he viscut el temporal que m’amenaçava en totes les seves fases -qui sap si demà encara continuarà-, i he vist que el que ha impulsat la nau a la seva ruta amb una telefonada ha estat ell.
Tot el problema d’avui m’ha impedit disfrutar del tot de la vista que hem fet a la variant de Vandellós, on hem estat analitzant les afeccions de l’autovia A-7 (en construcció) amb el Corredor del Mediterrani. Aquestes aventures en 4×4, en terrenys on encara no s’ha materialitzat una intervenció projectada, sempre m’han semblat, a més d’interessants, molt instructives. A més, hem dinat a la terrassa del restaurant d’en Joan Gatell, a Cambrils, amb una vista excepcional del port. He gaudit molt veient els pesquers tornant del treball a la mar. El dinar ha estat innegablement exquisit, però no val el que costa. Ni el servei, sempre atent, ni el menjar -amanida de tomàquet i ventresca, bunyols de bacallà, xipirons saltejats, dorada a la sal i valencià-, a excepció de què les racions eren una mica petites, ni els detalls entre plat i plat -patè de gambes, iogurt amb melmelada, riços de xocolata-, ni els coberts, d’aquells que ja no s’empren, justifiquen la clavada que significa aquest restaurant. És un restaurant només per tancar una certificació…
En fi, que si no hagués estat per l’amargor del mal pas que m’ha atossigat tot lo dia, avui hagués estat un dia per recordar… I tot això em produeix decepció i tristesa.