ESCOLIUM

Després de la mala experiència d'ahir, en què vaig perdre un post just abans de publicar-lo per no seguir les sàbies indicacions que recomanen escriure'l prèviament en un editor de textos distint al proporcionat per Wordpress, avui em disposo a fer cinc cèntims del que volia dir ahir i completar-lo amb la ressenya d'un restaurant on he anat avui.

Ahir explicava que a Torrelodones, uns veïnats s’han constituït com a formació política per a presentar-se a les properes eleccions municipals com alternativa als partits polítics tradicionals. La iniciativa no tindria res de particular sinó fos que reuneix a la candidatura gent de diferent edat, ideologia i professió preocupada pel creixement urbanístic desordenat i excessiu, obres sense sentit i canvis irreversibles en la fesomia del seu poble, cosa que els ha empès a confeccionar un programa electoral on aposten per l’educació, la cultura, la millora de les inversions en serveis, equipaments i comunicacions entre les diferents zones del municipi, participació i protecció de l’entorn mediambiental. A més, entre els integrants de la llista participen el director de cinema i teatre Mariano Barroso, el periodista Juan Luis Cano (de Gomaespuma) i l’actor Toni Cantó, que viuen al municipi i comparteixen la preocupació del grup.

A priori m’agrada aquesta candidatura perquè sembla una reacció purament democràtica per a canviar el sistema des de dins, plantejant una alternativa seriosa a la tirania dels partits. Estaria molt bé que donassin una sorpresa i malgrat les desqualificacions que segurament patiran per part d’aquells que tenen por a perdre la seva cadira -els políticastres professionals-, aconsegueixin un fort suport popular.

Per una altra banda, volia explicar-vos que avui hem dinat a l’Asador “El yantar de la ribera”. És un restaurant de Barcelona que te transporta directament a Castella la Vella, ja que els plats que s’hi serveixen són part del més típic menjar castellà. En efecte, especialitzats en la gastronomia de Castellà-Lleó sols no porten la carta, demanant consentiment per servir uns platets per degustar diverses viandes de primer (xorís, pebrots escalivats, pebrots verds força coents, morcilla -impressionant-, bolets a la brasa, ) per, a continuació, oferir el xai i la porcella rostits en forn de llenya amb amanida. Nosaltres només hem demanat el xai, però cal dir que ha estat molt bo i saborós, cuinat de manera que feia pena deixar el més mínim tros dins la greixonera on ens l’han servit. L’hem acompanyat del vi de la casa, un Ribera del Duero que entrava tant bé que ens ha sorprès a tots. De postre, mil fulles. L’hem demanat els quatre comensals que érem perquè ens han dit que era especialitat de la casa. No sé de què era el mil fulles, però ha estat boníssim, molt cruixent i deliciós. Al final, uns xupitos fresquets han posat el colofó a aquest gran dinar. Tanta sort, perquè ha estat el complement necessari per poder resistir un dia on les reunions que hem hagut de sofrir han estat més dures del que és habitual…

Aquesta entrada es va publicar el 17/04/2007 a les 22:31 i està classificada a la categoria Actualitat, Gastronomia. Pots seguir totes les respostes a aquesta entrada a través de RSS 2.0. Ara mateix els comentaris estan tancats, però pots trackback des del teu propi lloc.