ESCOLIUM

Caminant en les solituds de la nit, me n’he recordat de quan vaig arribar a tu, Barcelona, fa ja vuit anys, amb una motxilla carregada d’incerteses i d’il·lusions, ansiós de què no m’engolís la teva grandària, i amb la pròpia seguretat de vèncer la temuda enyorança.

El tren va introduir-me a poc a poc en el teu interior. Els blocs de Bellvitge no són bons embaixadors de la teva realitat, però quan el tren es fica sota terra, ja s’intueix que es prepara la sorpresa inminent d’ésser-hi, d’haver arribat a l’objectiu de tants anys d’estudis previs a la universitat.

Després, el goig de trepijar el teu teixit de carrers llargs, amples, interminables! Cada passeig, mil detalls que criden l’atenció. Amb el temps s’arriben a aprendre els noms dels carrers de l’eixample i inevitablement, a l’Escola ens ensenyen a admirar el gran Cerdà, pintor de la Barcelona actual.

Els taxis grocs, cridaners, destaquen en el parc automobilístic de la ciutat, però donada la seva gran quantitat prest esdevenen quelcom familiar, i miris on miris n’apareix algun.

També em sorprengué, i molt, la gentada que hi havia per tot. Acostumat a una ciutat en la qual quan tanquen els comerços la gent s’esvaeix, la vida que es veia en els parcs els diumenges m’encomanava energia vital. Era un goig molt gran comprar la premsa i anar a algun parc a llegir-la entre els nens que jugaven riallers, aliens a les males notícies que inevitablemet han de portar els diaris.

Què dir de l’articulació de la ciutat en barris i districtes? Cada barriada és un poble diferent, amb el seu caràcter propi i diferencial, amb uns habitants que estimen el seu barri com cosa seva, i per això, estan orgullosos de pertànyer a la seva ciutat, Barcelona, ciutat amb dos mil anys d’història. Es podria dir que que els barcelonins són massa amatents de la seva ciutat, -la millor ciutat del món per ells-, però és aquest sentiment el que ha aixecat Barcelona de les runes i l’ha posada en un lloc preminent del turisme mundial. Per a mi, aquesta és la diferència bàsica entre Madrid i Barcelona. Per a mi, Madrid és molt més gran, monumental i maca, però es veu que és una ciutat aixecada pels reis i per l’Estat. Barcelona, en canvi, és una ciutat que ha estat aixecada pel poble, i encara ell n’és avui el viu protagoniste.

Podria destacar l’oferta cultural i d’oci, però no acabaria mai: cinemes, teatres, concerts, biblioteques… També podria parlar del metro i dels autobusos, i dels parcs, i dels carrerons. Dels monuments ja se n’han escrit suficients llibres.

Hi ha tantes coses que m’impressionaren i que avui encara m’impressionen! Tantes coses resten per descobrir! Quan he començat aquestes línies només volia esmentar tres coses concretes, en un paràgraf, però cada record, cada vivència me n’evoca una altra. La majoria positives, i de les que no ho són tant potser en parlarem un altra dia, o no, que avui només tinc paraules d’elogi per a la meva ciutat adoptiva.

No oblido la façana de Barcelona oberta al mar, la qual és la vertadera artífex de què jo em trobi tan be en aquesta ciutat. El port, les platges i la costa són l’altre vesant de casa meva. El mar és l’autopista que em retorna directament amb el pensament a casa, a la meva infància, als meus pares i als meus amics. El mar és el bressol de tots els blaus, com diu el poeta, però també és el blau de tots els meus bressols.

Me n’adono de què no he estat mai estranger en aquesta ciutat. Des del primer dia vaig trobar-m’hi be i amb el pas del temps m’hi sento fortament lligat. És el que està expressat a la inscripció que hi ha al costat de la font de Canaletes. Barcelona, m’has guanyat el cor: t’estim, Barcelona!

Aquesta entrada es va publicar el 14/04/2007 a les 0:01 i està classificada a la categoria La ciutat de Barcelona. Pots seguir totes les respostes a aquesta entrada a través de RSS 2.0. Ara mateix els comentaris estan tancats, però pots trackback des del teu propi lloc.