Què malament!
11/04/2007Jo avui volia parlar dels serveis d’atenció al client, en general, que pel que crec, quan no saben una cosa se la inventen.
O del dinaret que ens hem dedicat na Laura i jo a Ses Salines, a Can Manolo Barahona, a base de tapes, on l’excel·lent qualitat del peix fan que els plats més senzills esdevenguin una meravella per al paladar.

També podia escriure sobre els grans magatzems, molt grans, però que mai tenen res del què vols comprar: sempre triguen dues setmanes per dur-te les coses més mundanes.
Però de res d’això parlaré. M’he dormit a mitjan capítol de House i ara mateix no tenc ni idea de per què la nena superprotegida per sa mare tenia les reaccions alèrgiques, les insuficiències cardíaques i la paràlisi… què malament!
<>Això vol dir que me n’he d’anar a dormir quan abans millor.
11/04/2007 a les 19:36
Tus posts (como tú dices) son cada vez más cortitos…así me gusta, disfruta de las vacaciones!
;-)
11/04/2007 a les 20:42
Muchas veces me he quedado con las ganas de escribir más… Pero los medios técnicos que tengo a mi alcance aquí en Palma, con un portátil del año de la catapúm, windows 98 y una conexión analógica que ni siquiera es de tarifa plana (no te cuento la de veces que se llega a colgar), no invitan a la navegación por internet, ni siquiera a la actualización del blog… mucho estoy haciendo!
12/04/2007 a les 21:18
m´encanta… m´agrada molt aquest post it…molt original..está bé sortir de les descripcions..i descripcions… je muaaaaaaaaaa