ESCOLIUM

M’agraden els dies de pluja, com avui. Especialment aquells que venen a deshora, a destemps, en dies en què sembla que no hagi de ploure o que és inconvenient que ho faci.

Recordo els dies de pluja de la meva infantesa, a Palma, quan vivíem en un desè pis. Allà la pluja i el vent semblaven multiplicar-se. Pareix mentida com, només tancant els ulls, me venen imatges, com si fos ahir, dels reflexos dels llamps a les parets en dies de tempesta, que es colaven per la petita finestra que em protegia de l’exterior.

Enyoro aquella sensació que va lligada a la pluja dels primers dies de setembre, a la caiguda d’estiu, quan en molt poc temps es forma una pluja que comença amb gotes grosses i espaiades en el temps, calentes, que poc a poc s’acceleren en la seva caiguda i que quan toquen la teva pell, de màniga curta vestida, fonen la calor i el fred en un desig d’aigua.

Quina sensació de pertinença a la natura quan cel i terra es confonen dins un tel d’aigua esmicolada, i tu hi ets a dintre, sense cap altra protecció que la roba de carrer, quan un dia, cercant-ho o per distracció, et trobes al bell mig de la tempesta. Aquesta natura que necessita de la pluja per netejar-se de les malifetes que l’espècie humana, dia rera dia, li fa.

Tantes i tantes pluges, totes diferents, totes distintes, m’agrada recordar-les. Totes són un plaer de vida.

Aquesta entrada es va publicar el 02/04/2007 a les 22:29 i està classificada a la categoria Reflexions. Pots seguir totes les respostes a aquesta entrada a través de RSS 2.0. Pots deixar un comentari, o trackback des del teu propi lloc.