Les estrelles s’allunyen
22/03/2007Estic cansat de tu, domini fosc
i tempestat de flama.
M’exaltaré damunt els horitzons
i trauré les banderes al desert
de la darrera cavalcada.
Reina d’aquestes hores, ara véns
tota brillant, armada.
Inútil desesper del vespre! L’alba
s’acosta ja amb l’espasa,
i l’ardor temerari que m’encén
allunya les estrelles.
En la meva mort. Bartomeu Rosselló-Pòrcel
Aquesta poesia que he transcrit aquí adalt reflexa molt be els meu esperit ara mateix. Avui ha estat un dia dolent, tan dolent que ha acabat pitjor. Se m’encomanen fàcilment els estat d’ànims, però avui el meu és un estat propi, que surt d’un molt profund malestar, una negativitat que sorgeix quan no trob respostes lògiques al que passa al meu voltant. En aquest món estam massa a expenses del que digui una altra persona, no sempre amb raons suficients per haver-nos de sotmetre a les seves injustícies. No basta fer les coses bé. No és suficient ser bona persona. A més, has de caure bé. Més val caure en gràcia que ser graciós, deia la meva àvia. i malgrat tot continuam la lluita. Inútil desesper del vespre! L’ardor temerari que m’encén allunya les estrelles.
Però hi ha estrelles, encara? Encara es pot trobar la manera de veure la botella mig plena, quan estem dins tempestats de flames? No hi ha manera d’evadir-se. Però cal fer-ho. Aquell pensament que ens distreu de tot, del que tenim i del que volem, no ha de tapar les coses bones del nostre dia a dia. Les possibilitats i els potencials. De tot se n’aprèn.
22/03/2007 a les 23:15
Qué significa eso? Lo de caer bien… Lo de caer en gracia… Está relacionado con la suerte? Con el peloteo?
Uff
22/03/2007 a les 23:21
No, no iba por ahí. Iba me ha salido así al pensar en una persona que rompe impresoras… Siento que en este escrito me hayan aflorado todas las frustraciones de forma un poco inconexa. Pero eso que pensabas, no.
23/03/2007 a les 12:20
no decaiguis, les estrelles estàn allà… just allà..darrera des niguls esperan-te, esperant-nos… només necessitam la força que fa que les nostres pors i frustracions s´esvaiexin, resisteixi, ens faci creure en nosaltres mateixos…i ens enlairi per sobre de tota la negativitat… confia amb tu, amb els teus ulls, i no perdis la màgia de mirar més enllà del que t´enrevolta..
mai vaig estar d´acord en la frase de que es millor caure en gràcia, que ser graciós, mai m´han agradat les frases que donen més importància al que pensen de tu.. “a quién le importa lo que yo diga…”