ESCOLIUM

Al vent,
la cara al vent,
el cor al vent,
les mans al vent,
els ulls al vent,
al vent del món.

I tots,
tots plens de nit,
buscant la llum,
buscant la pau,
buscant a déu,
al vent del món.

La vida
ens dóna penes,
ja el nàixer
és un gran plor:
la vida
pot ser eixe plor;
però nosaltres

al vent,
la cara al vent,
el cor al vent,
les mans al vent,
els ulls al vent,
al vent del món.

I tots,
tots plens de nit,
buscant la llum,
buscant la pau,
buscant a déu,
al vent del món.

Al vent. Raimon (1959)

Estació de Vilajuïga. Dia de forta tramontana.

Aquesta entrada es va publicar el 21/03/2007 a les 23:29 i està classificada a la categoria Música, Crònica diària. Pots seguir totes les respostes a aquesta entrada a través de RSS 2.0. Pots deixar un comentari, o trackback des del teu propi lloc.