ESCOLIUM

Fa un mes, el dia 18 de febrer, vàrem anar de visita a ca na Tonina i en David i va sorgir la idea d’obligar-nos a llegir un llibre i reunir-nos després per comentar-lo. Va ser molt improvisat, però a tots ens va parèixer una bona idea i decidírem elegir, com a primer llibre, un clàssic català com és La plaça del Diamant, de Mercè Rodoreda. La data per haver-lo llegit i comentar-lo seria un mes després, el diumenge 18 de març, i el lloc de reunió, una altra vegada a ca seva. Hi vàrem convidar també na Carmeta i en Miquelet.

Na Laura i jo vàrem intentar comprar el llibre a diverses llibreries sense èxit. No el vam trobar ni a la Central, ni a l’fnac, ni a la Catalònia… Al final ens el va deixar una companya de feina de na Laura però es clar, els temps se’ns havia tirat a sobre, i quedaven dues setmanetes per a la cita.

La meva germana Carme va dir que no li semblava gens interessant el llibre, i com a més no seria a Barcelona el cap de setmana proposat, que millor se juntaria a les nostres propostes literàries, en una propera ocasió, si és que n’hi havia.

En Miquelet va dir que vendria com a oient, ara que ho pens no va donar cap excusa que sigui convincent -al manco no la record- que justificàs la seva manca de lectura. Potser tampoc tenia el llibre…

I en David i na Tonina, sobre tot ella, ens han estat controlant durant aquest mes el ritme de lectura, per veure si arribàvem i en quines condicions…

Total, que a l’hora de la veritat, ahir érem na Tonina, na Laura, en David, en Miquelet i jo reunits al voltant d’uns croissenets i unes coca-coles per parlar de La Plaça del Diamant. Només na Tonina havia acabat el llibre. A na Laura li quedaven quatre pàgines i es va retirar a l’habitació per a llegir-les. En David i jo no havíem llegit ni la meitat del llibre. I en Miquelet només venia amb propostes per a la següent ocasió.

Malgrat aquestes decebedores perspectives que es presentaven, crec que la tertúlia literària de Ferrer&Allegats va ser ben profitosa. Tots apuntàrem detalls de la novel·la -o del què havíem arribat a llegir d’ella- que ens havien agradat o cridat l’atenció. La manera com estava escrita, el contingut, el context… Crec que va ser sorprenent veure que no cal sabre molt de literatura per poder parlar i passar una bona estona parlant sobre un llibre. No vull pecar de sobèrbia, però si va ser interessant així, imaginau-vos si arrib a haver llegit tot el llibre, jejejeje.

Total, que entusiasmats com estàvem, vàrem fer propostes per a la pròxima tertúlia literària. Va ser molt divertit i en una votació mig amanyada -amb canvi de vot de darrera hora inclòs- va sortir elegit el llibre 84, Charing Cross Road, de Helen Hanff. Queda per definir on serà, pero el dia que ens reunirem serà el diumenge, 15 d’abril. Hi estau tots convidats.

PD: Avui la meva amiga Arantxi ha presentat la tesina. Ha estat magnífica i, molt merescudament, li han posat un 9,5. Des d’aquí vull tornar a donar-li la meva enhorabona… Crack!

Aquesta entrada es va publicar el 19/03/2007 a les 23:32 i està classificada a la categoria Literatura. Pots seguir totes les respostes a aquesta entrada a través de RSS 2.0. Ara mateix els comentaris estan tancats, però pots trackback des del teu propi lloc.