Dia horribilis
18/03/2007Ahir va ser un dissabte atípic. Tot anava be, fins a les set de l’horabaixa, quan volia anar-me cap a l’oficina per acabar de llegir-me uns apunts necessaris per fer la PAC que he d’entregar avui. M’anava molt be fer-ho a l’oficina per poder imprimir-me els fulls que necessitava de jurisprudència i, a més a més, com després havia d’anar a treballar, ja estava al costat de l’obra.
Quan anava cap el cotxe anava pensant què be havia planificat el cap de setmana. Ahir començar la PAC, anar a treballar per la nit, i el diumenge per rematar La plaça del Diamant, veure’ns amb els meus cosins i, després, si quedava res pendent, acabar la PAC.
Idò be, quan arribava cap el cotxe ja em vaig posar una mica tens. El cotxe és gris i tots els de la fil·lera on havia aparcat eren de colors foscos… S’hauria de veure be. Immediatament els mals presagis començaven a prendre forma fins que es varen confirmar: la grua s’havia enduït el cotxe! I això que jo som d’aquells que miren tres vegades si allà on deixa el cotxe es podia aparcar. En fi, suposadament l’havia deixat en un lloc afectat de zona verda només de dilluns a divendres, però es veu que hi ha lletra petita… Anau en compte.
D’això del cotxe no en vull parlar més, ara, perquè es mereix un post llarg quan tengui temps. Si algú entén això de la zona verda, té molt de mèrit. Ja en parlarem un altre dia. Només dir que l’odisea de treure el cotxe del dipòsit, al tractar-se d’un cotxe de renting, és més complicada del que un podria pensar inicialment. Total, que si volia arribar a l’oficina a dos quarts de vuit, l’hora d’arribada va ser dos quarts d’onze. I amb dos-cents euros menys a la butxaca. Què dic, a la butxaca! Mai he duït tant de doblers a la butxaca. Dos-cents euros menys al compte corrent, que es podia pagar amb targeta. L’Ajuntament ho posa molt fàcil, això de pagar. Barcelona cada dia és una ciutat que me fa més pena, perquè és una ciutat per a la galeria. En fi, cada poble té els polítics i la televisió que es mereix… això ho diu tot.
Evidentment tota la meva programació s’ha perdut en un forat negre. Ara estic mig mort de son, no he començat la PAC i no he llegit el llibre. I a sobre, ahir els inútils de la UTE varen tornar la via tard. Si no són capaços de col·locar un desviament que només afecta a via general en la directa en sis hores, estam ben arreglats. El cap de setmana que ve no té gaire millors perspectives. Ara be, de cara al cap de setmana que ve, esperem que les malestrugances es limitin a l’àmbit laboral. Ja ho veurem.