ESCOLIUM

De vegades la injustícia cau sobre els que més interès tenen per fer bé les coses. La burocràcia i el normativisme mal entesos provoquen la impotència dels qui veuen clar el camí per intentar resoldre alguns problemes de la societat. És el forner el que s’embruta de farina.

Quan això passa al voltant teu, encara es fa més difícil d’entendre. Per què són tan importants les formes? No hauríem de ser capaços d’anar sempre al fons de les coses? Si només importa el resultat, no s’ha de valorar l’esforç per a la seva consecució?

En fi, cal somiar un món millor on no hi hagi injustícies com la que m’obsessiona avui. Però ara mateix, aquest somni queda ben caracteritzat pel que diu José Ángel Buesa en referència als somnis:

Soñar es ver la vida de otro modo y es olvidar un poco lo que es. Un sueño es casi nada y más que todo: Más que todo al soñarlo… Casi nada después.

Aquesta entrada es va publicar el 16/03/2007 a les 1:02 i està classificada a la categoria Crònica diària, Reflexions. Pots seguir totes les respostes a aquesta entrada a través de RSS 2.0. Pots deixar un comentari, o trackback des del teu propi lloc.