ESCOLIUM

Estic al cel i a la terra,
sense estar a dalt ni a baix;
sempre sóc allí on hi ha guerra,
car en pau no hi puc estar.

Digues, tu, bona persona,
que hi al mig de Barcelona?

Sóc al cel, sóc a la terra
i a l’infern; què no seré
que en la pau no puc mai ser
i sempre estic en la guerra?

Dins l’infern estic tancada
des de temps immemorial,
en el cel amb un fanal
me veuràs qualque vegada,
si no tens altra llum clara
que et mostri mon sitial.

Agafada del Diccionari d’endevinalles, de Joan Amades.
Biblioteca de Tradicions Populars. Barcelona, 1934.

Què és?

Aquesta entrada es va publicar el 07/03/2007 a les 23:33 i està classificada a la categoria Folklore. Pots seguir totes les respostes a aquesta entrada a través de RSS 2.0. Pots deixar un comentari, o trackback des del teu propi lloc.