ESCOLIUM

Avui me n’he recordat molt del tio Jaume. Ja fa més d’un any que va morir, però me’n record sovint. Sempre amb el seu puro, la veu greu i potent, i les seves prèdiques reaccionàries.

Amb aquest germà de mon pare sempre hi vàrem estar molt units, pel fet que era fadrí, veïnat a Sa Colònia i s’encuidava d’Es Tast. Me’n record moltes vegades de les caminades que fèiem de petits a n’Es Carbó, fins i tot a n’Es Caragol.

De tant en tant remugava i feia enfadar a sa tia Joana Maria, sa germana amb qui vivia, i també a ma mare. Fins i tot amb mi tenguèrem alguna discussió forta per idees polítiques. Però prevalen els bons records, pel fet que, en el fons, era molt bon homo.

Hi ha moltes anècdotes viscudes al costat del tio Jaume. Les esclovellades d’ametlles -fa molts anys-, les anades al futbol, la seva expressió de la secretària supertècnica, els arrossos bruts… Avui me n’he recordat perquè sempre parlava de la satisfacció del deure complit. Sempre, després d’un gran esforç, me’n’ record d’ell i d’aquesta frase.

Aquesta entrada es va publicar el 06/03/2007 a les 23:42 i està classificada a la categoria Records. Pots seguir totes les respostes a aquesta entrada a través de RSS 2.0. Pots deixar un comentari, o trackback des del teu propi lloc.