Santiago Feliú a Marianao
05/03/2007Aprofitant que era gratuït i que havíem quedat per veure’ns allà amb uns amics, el dissabte a la nit vàrem anar a veure Santiago Feliú que actuava al Casal de Marianao. Ja fa vuit anys que en aquest centre cívic de Sant Boi de Llobregat organitzen un cicle de cantautors on participen músics d’arreu. Aquest any, Santiago Feliú va ser l’encarregat d’inagurar-lo i ho va fer amb un concert força diferent al realitzat dues setmanes abans a Luz de Gas.
Destaco que els dos concerts varen ser molt diferents per a mi, no per la forma en què els va afrontar Santiago Felíu, que va donar tot de sí en els dos concerts, sinó per altres motius. En primer lloc, pel repertori, que si bé semblant, no era exactament el mateix. Vaig disfrutar molt quan va cantar la cançó popular cubana El colibrí, que ja havia sentit en boca d’altres trovadors com Silvio. També m’agradà molt la proximitat de l’escenari, ja que en aquest Casal els concerts es fan en una sala que tant serveix per a un concert, per a una obra de teatre o per a una sessió de màgia. Només cal treure més o menys cadires per a l’ocasió. Finalment, la meva disposició per escoltar Santiago Feliú era diferent. Al ser la segona vegada en poc temps que l’escoltava vaig poder gaudir més de les lletres, de la música i, sobre tot, de la seva forma de tocar la guitarra. En aquest sentit és un fóra de sèrie!
Com anècdota, ja que no ho vaig esmentar en la crònica del concert de Luz de Gas, diré que Santiago Feliú és una mica quec. La seva tartamudesa, però, només es manifesta en les petites introduccions que fa abans d’algunes cançons. Quan es posa a cantar ningú d’aquest món diria que és tartamut!
Quan arribàrem a casa, a Cuatro estaven fent la retransmissió dels premis Dial 2007. Ho vàrem veure una estona i me va parèixer una cosa lamentable. S’entregaven els premis, que per cert no tenien noms ni categories, i els guanyadors cantaven una cançó en directe. Va ser patètic escoltar Àlex Ubago, Chayanne o Paulina Rubio cantant en directe. I no diguem del ridícul que me va semblar Miguel Bosé autoproclamant-se com a referent per als músics més joves que ell o dient que a la gira que ara començarà la gent podrà triar les trenta cançons que més li agradin de la seva carrera. Com si algú en conegués més de tres!. El pitjor d’aquests premis és que tot és enfocat des de la promoció i arriben a fer vergonya aliena. L’únic que salvaria una mica de la crema és Alejando Sanz. si no fos perquè es tracta d’un fenomen natural ben conegut, pensaria que entre tots els altres participants en aquesta entrega de premis varen eclipsar la lluna.
Finalment, destacar que hi ha qualqú que ens va perseguint per als concerts i després penja algunes cançons de mostra al youtube. Aquí teniu els enllaços a dues cançons del concert de Santiago Feliú a Marianao:
Dissabte, 3-3-2007. 22:00h